pensaments i sentiments

[Francesc Bonastre]

EN un dia una mica rar avui; d'aquests hi ha alguns quants, pero ara que no tinc gaires llocs on explanar-me, el millor es fer autoterapia, ha, ha, ha!

1. Un estat nacional, be, qualsevol estat amb dos dits de front, hauria que desenvolupar la modernitzacio. Pero resulta, que aquesta es un entramat, una xarxa on el ciutada es perd amb burocracia. A pesar de les noves tecnologies, seguim iguals, amb un no se que d'inutilitats i de papersa que espanta i les coses que s'han de solucionar, s'ha d'anar en persona, perdre temps i mes boricracia i cues i vinga que es mossegem la cua! Hi ha caps d'administracio que no se quins slaris tenen o si els hi surt a compte tantes hores i tot per posar una signatura, que a l'hora de signar ja signen qualsevol cosa de tot el que tenen que signar! Hi ha un entremat de perdre el temps que espanta i una falta d'organitzacio que tambe i com a tot arreu, uns espavilats que pensen que ja treballen bastant i aixi anem! O sigui que ni gaire modernitzacio, ni organitzacio, ni quasi res del que diu la teoria administrativa!

2. Els de VEO i Intereconomia, segueixen amb la seva propaganda, com diria, be, jo no tinc paraules per parlar sobre aquest canals de televisio. Avui m'han tret de pollegera els de VEO, mira que voler fer un debat amb la pregunta si Catalunya expolia els ciutadans espanyols o Espanya! Jo ja m'he indignat i els he enviats missatges en catala dient que n oeren periodites i que els tenien que denunciar a ells per dir tantes bajanades i que volia la llibertat. Amb aquestes que m'ha vingut al cap un que va fer el servei militar amb mi. Fa 24 anys i encara el noi es fa el boig amb el catala i segueix parlant el castella o espanyol dit clarament. Jo sort que no el veure gaire perque si no un dia seria capaç d'enviar-lo a pastar fang perque aixo es d'un nacionalisme espanyol i un tocaterrons i faltade respecte cap a mi que no veieu. Aixo ho dic per tots aquells que no fan ni l'esforç, ni res de res per entendre on viuen! No se si esta clar, pero com que Catalunya es veu que es Espanya, apa a parlar castella, ep, vull dir espanyol i jo em vull morir! Si em vull morir de tant analfabetisme i faltade sensibilitat, etc.

3. Que voleu que us digui dels dits dels nostres suposats politics: El meu president diu que l'Estatut i que ni un pas enrera, pero que ni un pas endavant, que la sobirania es una aventura! L'aventura, seria donar-li un clatellot per batxiller, que al final ja m'emprenyat! En Mas, que ara vol una insumissio d'imposts, que votaria la sobirania si fos ell, que si la, la, la, que en Roca ja li va be aquest estatut, pero que prefereix el que ell va ajudar a fer, que va ser una baixada de pantalons -ai, que aixo no es pot dir-. Els d'ERC que ara volen fer consultes, que sera fer la costellada com si jugues la seleccio catalana, que si que ara som independents, pero mira, votaren si als pressupostos si ens donen l'areoport! Jo em venen unes ganes d'agafar u ncamio i anar-me al areoport i pendre'l en nom de Catalunya que no vegis! Aquesta gent te pebrots o que te! Aixo de jugar a la puta i la ramoneta i a la politica de l'espanya gran o a governar espanya a mi ja m'esta cansant! Els d'ICV, be, un senyor que va escriure a l'AVUI un article que deia que l'autodeteminacio podria ser moltes coses, com federalisme, confederacio, estatut, autonomia, regionalisme, etc.!? A veure, autodeterminacio es el dret a decidir? Que va es el dret a l'autodetrminacio o sobirania o plena llibertat! Recollons, que sense autodeterminacio no pot haver federalisme ocnfederacio, que si m'ho miro be, ni una cosa ni l'altre, plena sbirania i independencia, que jo amb espanya no m'ha s'ha perdut res. El federalisme tornaria el centralisme i amb la confederacio que ens toquessin la pera i, com que ja m'he l'han tocada prou, apa a fer punyetes! L'Estatut es regionalisme o autonomisme i qui no ho vegi es que es tonto! Continuen les diputacions -que recolllons ja les podrien fer despareixerque son diners perduts-. Que l'Estatut es com una Mancomunitat i que semblen altres comunitat autonomes amb estatut, aqui la cosa, es la llengua, i que ens expolien, pero mira som nosaltres els que volen imposar la llengua i expoliem els espanyols!? Jo la veritat, vaig a demanar que tornin les execucuons al camp de la bota i que facin el favor d'executar-me a mi, mira que ja tinc ganes, que aixi, com a minin 'shauran acabat tantes mentides, i caretes i descansare en pau i sere feliç! Ah, amb aixo radica lacosa, en se feliç i com que tot es mentida i com que no hi val la pena i que com no canviara, apa a viure, disfrutar i treure el maxim profit. Recollons, de tota forma que vull ser executat!

AMEN!

[sion]

Jo també sóc Bonastre, sóc de l'Anoia.

[Francesc Bonastre]

Jo també sóc Bonastre, sóc de l'Anoia.

Hola, salutacions company Bonastre. Perdo, es que estava de viatge i no he pogut respondre abans.
En el Facebook hi havia un grup Bonastre que el va crear Xavier Bonastre. Jo vaig esta un temps, pero en vaig cansar d'aquest invent, perque hi havia llocs on et podies identificar i en alguns semblava que jo i alguns -pocs-nomes feiem que respondre a gent ingrata, analfabeta. O sigui,que havia bastants micos que nomes feien que insultar i dir bajanades i coses sesne arguments ni coneixement ni res. Jo estava en el grups del catala i, no vegis, que entre ciutadans i falangistes i tocaterrons, a mi em posaven malalt i un ja no esta per amargar-se la vida que es molt bella i vull sentir i veure els ucells i estimar i ser estimat, bua! Bua! Bua! Quin mal!
Els meus rebesavis eren de Maella, Bonastre, vull dir, aixi que de l'Anoia res, que el meu avi va neixer a Roquetes prop de Tortosa, pero el besavi que es va casar en aquell lloc amb una Tortosina, venia de Maella i el Rebasavi tambe.
Salut company Bonastre i tu mateix, aqui estem o vas cap aquell lloc.

[sion]

Segú dons que no sóm familia!!!

[perezpzz]

[Francesc Bonastre]

Quasi seguint la pel·licula tornant a començar!:
Fa molt temps que no jugo en un camp.
Velles fotografies, temps passats, on un nen, en el terrat de l'avia -casa planta baica d'un passatge de Barcelona en el barri de poblenou i llogada- estava sol o acompanyat del pare amb una pilota que tenia els jugadors del Barça de l'epoca. Amb la mare estava amb algun gat o jugant amb ninots de plastic o tocant les flors. Amb la infantesa, amb els colors de l'equip, i de mes gran, sense fotografie i com la vida, a vegades, volia tocar la pilota i feia el gran ridicul i queia a terra al voler donar la patada.
Els gos i, la gossa, en aquell temps no estaven, van ser en l'adolescencia que hi van ser i tambe van jugar a la pilota.
Tronant a començar, tornant el record de la flor, com el primer amor, a la qual, un dia van telefonar perque vaig sonmia amb ella i, petint vaig voler saber alguna cosa i, estava be i, segurament, mes a prop del que creia. Passat el temps, hi ha altres plantes, pero no se si ni fu o fa o nomes atraccions fisiques, que no vol dir, que pim pum i ja esta, perque aquest mai ha estat del gatell facil i de si es deixa aprofitem perque si no es perd l'oportunitat i es un tren que mai tornara. Certament, el tren perdut no torna mai i el proxim no es el mateix que ha passat. Pero certament, si hagues satisfet l'atraccio, que hagues passat? Especulacions, que mai seran cencia exacta o resultats coneguts. Ara, totes les flors, em semblen superflues, ni fu ni fa, coses passades, que en si no fan ni mal ni be, nomes el concepte total, fa sortir unes llagrimes als ulls. Aquest 27 de febrer, va fer anys aquell primer amor, el 25 de fa un mes, si no vaig errat, em va fer l'ultim amor i, la casualitat va fer, que el dia seguent estigues a prop, pero com si no estigues ni per mi ni per ella. Hagues volgut que les coses fossin diferents, pero amb les coses de l'amor i de la vida, quan les coses no depenen nomes de tu, si no que depenen d'una altre persona i de les circumstancies, aleshores, no tens altre remei que acceptar-ho.

Tornant a començar, no se si trobare el que recerco o el concepte idealitzat de la felicitat. Desconec si aquesta vida s'acabara amb el glaciar que es desprendra o si hi haura un apocalipsis com a consequencia de l'activitat humana. Quins son els valors que la humanitat te que seguir? Sembla que evidentment els valors humans i quins son aquests? recordo un altre amor, un amor que no se perque vaig voler saber o tornar a veure i, quan el vaig veure, em vaig donar compte que no hi havia per tant, per tants sentiments de dolor passat i per tantes cabales imaginaries. Aleshores que val la pena?
Tornant a començar, surt el nen, el nen es fa adolescent, i aquest es fara home i, aquest en vell i torna a ser nen! Sembla l'aspecte ciclic o el creiexement i decadencia de les civilitzacons o que tot te un principi i un final. Probablement, la materia ni es crea ni es destrueix, senzillament es transforma!