L'alçament

[Francesc Bonastre]

Es proposa una gran manifestació per si el Tribunal Constitucional retalla l’Estatut. Però això no es l’alçament d’en Joan Maragall, que si tal cosa succeeix fins les pedres s’alçarien!
Sembla que farà riure, perquè els del PSC s’abstindran i, el President s’inhibiria. Però encara que no ho fessin, de què serviria si no hi ha un aquí estem del govern català i veure que l’autonomisme es mor a la practica. Mes que una manifestació, jo faria un enterrament de la identitat nacional catalana. Però si volen fer un acta de reivindicació, que aquest vagi cap el Parlament i que es proclami la sobirania i, des de la Generalitat es proclami la República Catalana. Si no, ja, ja, ja! Toqueu campanes de mor! Que ni les pedres s’alçaran! Perquè per un costat uns hauran perdut la fe amb vosaltres i el respecte i, per l’altre, altres hauran perdut la identificació amb Catalunya perquè ja els hi va bé la llengua castellana.

[Jordi S3]

A mi el que em fa més gràcia es que hi ha una institució pública, pagada pels ciutadans, que ha invertit un temps i uns recursos a l'elaboració de l'Estatut, així com tot el procés d'aprovació popular i tal, com per a que cap al final de tot aquest procés el Govern se'n renti les mans, i es que part de la seva feina es a més, fer costat al poble que representen el qual es reivindica en forma de manifestació.

Hi ha la feina "d'oficina" que han fet fins ara, i cal que s'arromanguin i donin el callo "a peu d'obra", això es, ésser presents en aquesta manifestació, es pràcticament un deure.

[Bête Noir]

Jo,com sempre,i per dignitat,hi aniré. Cal donar un cop de puny. Al marge de partits cal anar-hi,els partits no s'aventuren si no veuen un recolçament popular a quelcom (un "rédit"),si ells no posen al seu programa certs propostes obligem-los.
(mireu CyU,ja proposa derogar l' impost de successions perque veu soroll i cartes al diari...demagògicament,clar. Perque CAT necessita cobrar aquest impost. Que reclamin el Concert,llavors ja podrem derogar impostos,no?).
Per altre cantó també cal que la gent s'impliqui una mica en politica,sino la politica la farán els "professionals". Sembla que molts que volen l'independència per demá passat o passat setmana santa que son fora,no volen responsabilitats,nomès canya.
Jo,que he militat,se lo dur que és fer propostes,deixar-te hores,no veure la familia,treballar gratis,i ser penalitzat per hisenda per ser regidor de l'oposició,per veure després com et copien les propostes i la gent que et votaria et diu: "Estic d'acord amb el teu projecte,però com no guanyareu,votaré als "altres" que si les podrán possar en práctica"....
Com deia Kennedy,no et preguntis que ha de fer per tú el "Govern" sino qué pots fer tú per arribar i canviar les coses...(versió lliure )
Perque per canviar les coses s'ha de ser dintre,no fora....
(versió cavall de Troia)

[Jordi S3]

Ben dit, i afegeixo: "Tota política que no fem nosaltres (els catalans), serà feta en contra nostre" (Molt Honorable¿?)

[Francesc Bonastre]

Hola,


Jo tambe he militat i milito. Podria ser que dema no, ja, ja, ja! De tota forma, i no fan el que he dit o si no hi ha una aglutinacio o suma de forçees catalanistes, amb mi no compteu. No tinc ganes de fer el papallona i no tinc ganes de que el protagonisme el tinguin uns quants i que altres que son els representats majoritaris no estiguin o piulin pero no facin res. Podeu dir i fer el que volgueu, pero aquesta pedra no s'alçara perque ha militat, ha lluitat contra corrent, etc. Pero tambe veu per exemple, com un funcionari de la Generalitat, amb uns 20 anys d'edat, parla habitualment en castella a la feina. Aqui ha passat alguna cosa o alguna cosa no rutlla, jo em pregunto, aixi anem algun lloc o ja podem plegar i fer l'enterrament?

[Jordi S3]

De cap manera hem de plegar ni enterrar res!! I afegeixo una cosa: la frase que he comentat abans no només es aplicable als actuals representants polítics que tenim, els ciutadans, com a subjectes polítics d'una societat, també tenim força a dir i fer en clau política. Tal com dius, no hem d'esperar a que ens facin la feina els professionals polítics de sempre, inclús m'atreviria a dir que tampoc cal militar en cap partit, a títol personal i sense la tutela de cap partit en concret, o uns quants, o com més millor. Es una mica la filosofia d'aquests recents moviments unitaris amb sentit d'Estat català.

[Francesc Bonastre]

Jo ja estic fen l'enterrament, ja, ja, ja!
El temps ho dira, si els ciutadans tene la paraula,cosa curiosa aquesta que es permeti un referendum d'autodeterminacio a nivell local, pero no nacional. Cosa curiosa aquesta que es permeti una manifestacio de Falange el mateix dia del referendum! Cosa curiosa aquesta que pe exemple han entrar uns 7o per la cosa del lloger o compra d'habitatge i nomes uns 30 per l'alçament, sera cosa de la politica i dels ciutadans que estan cansat dels politics i veuen que els hi prene el pel continuen mes i que no tene ganes de fer res o no saben com o nomes volen viure i un pis de propietat, que com deia l'altre, abans estaven de lloguer tota la vida i tranquils, pero clar els lloguers d''abans amb el salri o no?
Si no es enterrament, no se que sera, pero que hi ha funcionaris de la Genralitat, diguem mossos i no, que son gent jove, que te la llengua castellana com a llengua o parla propia, aixo indica que s'ha fallat amb alguna cosai que l'autonomia no es res nacional i que no tene cap respecte i que altres treuen profit d'un sistema que no senten i que pensen ja ens va be. Reflexionem germans, ja, ja, ja. Recordeu aixo de reflexionem!

[Francesc Bonastre]

Voldria un veritable alçament.
Voldria que la gent tingues coneixements, que pogues comparar les noticies, que tingues mes informacio, que reflexionesi que diguessin, com a ciutadans, com a persones amb conciencia critica,ara es l'hora de l'alçament!
D'un alçament nacional, d'un alçament social.
Els problemes per una unitat nacional, son la dispersio de les associacions, de les entitats i dels veritables partits nacionalistes catalans que volen l'autodeterminacio o la independencia. Hi ha masses grupets i el que es vol fer de nou, te vicis del passat i vol incorporar persones que des de el meu parer no son pas politics.
L'altre problema es la classe politica i sindical, ha hagut una baixada de pes amb la qualitat ideologica, filosofica i s'han perdut amb la gestio i amb tot si val si es pot governar o conseguir un lloc de que menja. Aixo pot desecreditar el sistema liberal i la politica liberal i pot desenvolupar cap l'autoritarisme o la dictadura o el feixisme i el nazisme o nacionalsocialisme.
La crisi economica, crisi d'urbanisme, crisi de serveis, crisi bursatil, crisi economica, augment de parats, i immigracio.
Quan la gent migrar o es torna immigrant ho fa per necessitat, per pobresa, per gana, per millorar les seves condicions. Altra cosa es la sensacio que tenen els que reben la immigracio, com d'un mal que els invadeix, perque altera els costums, si aixo afegim l'augment de parats i immigrants que treballen perque han rebaixat o estan mes predisposats a acceptar menys drets salarials i sindicals, etc. i sembla que tinguin mes drets socials, aleshores, el racisme pot incrementar-se.
El capitalisme esta en una crisi, de crisi capitalistes hi ha hagut algunes, i el capitalisme segueix. o es un sistema just, pero en aquest moments es el mes hegemonic. Ara sembla que volen apostar per les energies dites renovables, pel medi ambient, pero ho fan amb molta cura o sembla que lentament. El sistema productiu, es a dir, el que produeix riquesa ara no sembla que sigui la industria, el textil, la metalugia, i un llarg etc. El sector serveis sembla el mes gran, i les noves tecnologies i les energies renovables i la cosa mediombiental semblen l'aposta del futur. La humanitat ha tingut pestes, guerres i altres coses a nivell local, nacional i mundial. En aquesta mundialitzacio o mal dita globalitzacio, la cosa es que hi ha cert desequilibri, pero com que no toca el primer mon, aleshores, es va fent, quan toca al primer mon, aleshores, es la crisi economica. Els altres mons es veuen com una cosa llunyana, una cosa estranya. Alguns parlen d'un quart mon, el mon de la pobresa i la marginacio en les grans ciutats i que aquests mon augmenta, puja els que ja no tenen casa, els que pidolen pels carrers i els que recerquen menjar en les contenidors de les escombreries. Dels altres mons es veuen si viatges o si et pasen documentals, pero pocs han patit en la seva carn els efectes d'aixo.
He tingut un sommi, un veritable alçament!

[Francesc Bonastre]

Desaprofitaments:

A vegades, un individu, no pot emprar útilment les seves capacitats per la vida i, això, també, pot passar com a col•lectivitat. Però, com a grup, les conseqüències son majors.
Els que s’identifiquen amb la identitat nacional catalana, no poden desaprofitar el temps amb mes entitats o associacions ni amb accions que no tindran un reconeixement legal i polític espanyol ni un recolzament dels actuals partits polítics catalans en el Parlament.
L’Estatut ja no es vàlid i, el PP, el va impugnar al Tribunal Constitucional, com ho ha fet amb la Llei d’educació, perquè no vol Catalunya com a nació. Per tant, els partidaris de la llibertat de Catalunya i d’un canvi de regim amb una reestructuració política i econòmica, tenen que fer una conjunció catalana capaç de aconseguir aquests objectius. Si no, un dels resultats, podria ser la pèrdua de la llengua catalana.

[Francesc Bonastre]

En un cartell dels anys trenta, Lluís Companys i Jover, apareix enèrgic amb el lema Dignitat Catalana.
La Transició, va suposar un cert continuisme de la Dictadura que conclou amb la Democràcia Constitucional. Una comissió de 9 membres finalitza en una democràcia consensuada, en la qual, hi ha el pacte per la creació de les Comunitats Autònomes amb Estatuts. Però, per alguns, les autonomies que tenen una identitat nacional diferent a l’espanyola, només son vistes com una delegació de competències.
Catalunya, no necessita la tutela de l’Estat en la justícia i els aeroports, ni necessita esta subordinada a un finançament espanyol. Si Catalunya es una nació, te el dret a un estat propi.
El constitucionalisme espanyol, segueix volen integra mes que pacta. Vol integra les altres identitats nacionals diferents a l’espanyola i, vol continua, un model centralista en comptes d’un de federal polític, econòmic i social.
Vist tot això, per Dignitat Catalana, ni inserció, ni pacte. Llibertat!

[Francesc Bonastre]

Avui, en Mattheu Tre, en el diari AVUI, en l'endema del dissabte, parla de la por. Parla de que la gent te por de si les consultes seran un foc d'encenalss. Certament, els catalans no tenen por dels tancs, jo no en tinc pas, Catalunya es el meu tercer amor i, per tant, per Catalunya la vida donaria, a pesar de la cagarel·la que podria agafar o de la por que tindria a morir o a lluitar per a res. Pero aniria, si, en principi ,si. Altra cosa, es la por a ser traits pels nostres propis politics. Si i aquesta por no es falsa ni es estranya, perque tinc memoria i no cal anar massa lluny i pensa en una proposicio per un referendum a nivell nacional que van tombar els nostres politics i, clar, aleshores quina fe puc tenir amb aquests? Si com a ciutada, com a republica nacionalista d'esquerres, no vull, que aixo sigui cap costellada i, si em temo que ho sera, perque em temo que els nostres politics ens traicionin i, crec que manipularan a alguns i embaucaran a altres, i crec que sera una costellada i que Catalunya, el meu tercer amor, ha, ha, ha! Caiura en la decadencia -si no es que ja ha caigut- economica, social i politica. Pero el que es pitjor, que el que no va aconseguir el decret de Nova Planta, la dictadura de Primo de Rivea i el Franquisme, s'acabi conseguint amb aquesta dita democracia constitucional i la sagrada constitucio i estatutet, que el catala, es deixi de parlar a la llarga. Descansa en pau! Tinc por!?

[Francesc Bonastre]

La Llei, conjunt de normes juridiques, les quals les fan els homes, perque aqui no ha baixat en Moises amb les paraules sagrades del totpoderos!
Dit aixo, qualsevol Llei pot ser canviada i no ser immutable. Per que tenim por als canvis? Perque segurament ens donen inseguretat o perque segurament ens toquen els privilegis!
Sobirania, dit del poble que es governa amb autentica llibertat, encara que tambe hi hauria que ser lliures economicament, o sigui de no esta encadenats a altres. Ja ho deia Rosseau, l'home ha nascut lliure i per totes bandes es troba encadenat.
Ja ho diu el cant dels Segadors, es hora d'esmolar les eines per segar cadenes!
La sobirania nacional? Entenem Espanya o entenem Catalunya, es que quan Catalunya elegeix el seu Parlament, els seus representants, no esta fen una questio de sobirania nacional? No es el poble, que per sufragi lliure eligeix els seus representats o comissionats? Aleshores, si Catalunya vol la llibertat, vol la independencia d'Espanya, perque els seus ciutadans, consideren que son una nacio i perque consideren que tenen que tenir una sobirania politica, economica, juridica, etc. no tenen dret?
La Llei actual mai pot ser una preso ni uns manaments sagrats, perque poden ser sujectes als canvis, pero si l'opinio dels ciutadans, anes canvieant cada dos per tres, aleshores la Llei hauria que canviar? Pero perque l'opinio dels ciutadans te que canviar tant sovint? Els que els ciutadans no tenen un pensament mes o menys adequat als coneixments que tenen i no al temps als que viuen? Sera aquest el problema, que la gent te uns valors pels temps en els que viu, mes pels coneixements que tenen, pero a pesar dels coneixements, altres pensen i actuen d'una manera inhumana o injusta ja que defensan els privilegis -Abat de Sieyes: Que es el tercer estat- o quan es consegueixen certes coses ja diuen prou. n es para la cosa?

[Francesc Bonastre]

El President ha escrit una carta a les associacions o a la societat civil perque s'alçin si el Tribunal Constitucional retalla l'Estatut i ell diu que ja que defensa aquest perque ha estat acceptat per Catalunya i el govern d'Espanya. Els d'ERC diuen que hi ha que anar mes enlla. Els d'Iniciativa que s'ha de posar l'autodeterminacio en la Constitucio, els de Convergencia que esta be, pero que massa tard i que primer s'ha de demanar el consens politic i, els del PP, que hi ha una cosa mes interessant que l'Estatut. No vaig a negar que l'atur es mes important, pero no es pot fugir d'estudi quan els que han presentat la inconstitucionalitat d'aquest i de la llengua son els del PP. Per aixo els d'Iniciativa diu que hi ha que marginar-los i ells diuen que aixo es la cosa mes antidemocratica i que estan disposats ha parlar. Ells que son hereus dels antics dictadors i que no els interessa la cosa nacional catalana perque defensan el nacionalisme espanyol i no els interessa la suposada democratitzacio de l'Estatut al estar acceptat pel Parlament, pels ciutadans de Catalunya i pel Govern d'Espanya, ells, volen ser els major democrates! pel que fa a la resta, els de convergencia no aniran mes ennla del regionalisme diguinel que diguin alguns de convergencia com el Lopez Tena i alguns militants i volen governr Espanya que es el somni que ve de lluny. Pels qe fa a Iniciativa, aixo de posar l'autodeterminacio a la Constitucio, esta be i aixo hauria que anar junt amb si monarquia o republica. Pero l'autodetrminacio no podra mai ser un federalisme perque aixo esta acabat o per uns o per altres em sembla. Pel que fa a ERC, es veu que ara vol desenvolupar les consultes populars i que vol proposar una majoria al Parlament, la pregunta es perque no haver-ho fet abans i diuen que per prudencia i etc. Que cada un tregui les seves conclusions!

[Francesc Bonastre]

En aquest moments, Catalunya passa per moments difícils. En una crisi econòmica global, el nostre poble, no sembla que vagi a desaparèixer, però si que sembla que la nostra llengua, la catalana, evidentment, ho poguí fer. La falta d’un Estat Nacional Català seria la causa principal. Alguns diran que no, que la nostra llengua es cooficial en Catalunya amb el castellà dit espanyol. Però aquesta cooficialitat i l’actual comunitat autònoma, no han favorit el desenvolupament normal de Catalunya i el català. Catalunya sotmesa a un dèficit fiscal o espoliació econòmica pel govern d’Espanya i, subordinada culturalment, al queda el català en desavantatge amb el castellà o espanyol en la vida social i us quotidià per la immigració, els mitjans audiovisuals, etc. sembla condemnada a desaparèixer com a cultura. L’única solució que podria seguir amb la resistència cultural, econòmica, etc. seria un Estat Nacional, però els actuals partits catalans amb representació en el Parlament, no semblen disposats a lluitar per la nacionalitat catalana. Per això, seria convenient una unió dels partits no parlamentaris i d’associacions catalanistes per aconseguir una coalició electoral o candidatura unitària per la llibertat de Catalunya. Aquest aplegament tindria que ser real i no hauria que ser un dit Reagrupament fictici que no aplegaria quasi ningú. Tampoc ens podem permetrà que a mes de les suposades forces parlamentaries dites sobiranistes o autodeterministes, es puguin presentar mes d’una candidatura dita independentista. Per això, el Partit Republicà Català, intentarà fer una reunió o conferencia amb altres grups polítics i associacions per aconseguir aquest objectiu i aconseguir la República de Catalunya i el seu lliure desenvolupament. Repeteixo, no podem perdre el temps amb lluites personals o capelletes. El català i Catalunya estan en perill!

[Francesc Bonastre]

Hola,

Aquest migdia ja he votat en el poble on visc, em sembla que no haurà votat gaire gent, diria que menys que les anteriors consultes. En el poble on visc, van posar propaganda electoral, van repartir pamflets o opuscles, van fer conferències o debats i festa i van fer passar un cotxe amb altaveus. Fet curiós que alguna propaganda electoral -de lletra no gaire gran- estigués posada al costat de la carreterra en les faroles, dit curiós perque la lectura és quasi imposible. Altra cosa que em fa fer gràcia, va ser el cotxe amb altaveus. No pel fet en sí, si no perque anunciava la butifarrada amb els dos idiomes! Jo no entenc gaire perquè s'havia de dóna publicitat del fet en la llengua castellana! Serà cosa de voler integrar als castellans en la independència amb l'estomac o el populisme?

En l'organització, hi havia gent de la CUP, d'Esquerra -que no sé si dir ERC, ha, ha, ha!-, convergent i d'Iniciativa. Algún de la CUP volia pendre l'ajuntament, la qualcosa està bé, però jo pendria la Generalitat primer. Els d'Esquerra estaven per les taules i pels voltants, serà cosa d'allò de Força Independència de 1995 o de que el candidat local en les próximes eleccions estava en una taula? Els convergents, estaven també pels voltants, però l'antic alcalde, per allò, de que som sobiranistes, però no ens mollem gaire o no perjudiquem al candidat, que els d'Unió no són pas independents. Dels últims, millor no dir res, que podrien ser coses particulars i erronies, ha, ha, ha!
Jo he votat que sí, però aquest representants polítics que estaven per aquest lloc i que van votar que no per una proposició al Parlament, ja m'explicareu, els hi podeu tenir confiança? No crec que el meu vot serveixí i no sé si això pasarà a la història, bé pasaria si aquestes fossin consultives i a la història de Catalunya i local o comarcal? Pasaran com el moviment de la gent pel dret a decidir, però quans s'han expressat per aquest dret, quins dels majors de 18 anys i els menors de 16 a 18 quans? Visca la llibertat nacional! Ara que quan el Tribunal Constitucional digui la seva i sigui contraria ja veig el panorama: Els del PSC-PSOE justificant la decisió i dient que no faran cas i que hi ha solucions o la retalalda és poca. Dels altres ja veuré, però em sembla que no segaran cadenes! Quin pessimisme!